EL RACÓ DE L'ESCRIPTOR/A

Aquí pots penjar les teves històries, poemes,... i escrits que vols donar a conèixer als teus companys i companyes de curs.
A veure qui fa l'escrit més original i divertit???

Aquí tenim la primera història, de na Sandra Gutiérrez

Això era i no era una nina que nomia Sara.
Li agradava molt un nin de la seva classe que nomia Tomàs.Un dia una nina dolenta li va demanar per ser novios i el nin li va dir que sí, perquè sí. Na Sara no s'atrevia a xerrar amb ell perque ja tenia novia i li feia molta vergonya.Totes les amigues deien que na Sara era millor per en Tomàs que la nina dolenta. Però ell no volia a la dolenta.
Però el final en Tomàs no va tallar amb ella perquè no sabia com fer-ho.

FI


Ja tenim la segona història.  Aquesta és de na Laura Jorquera.  Segur que vos agradarà!

LA NINA MÀGICA.

Hi havia una vegada una nina molt bonica que  nomia Clara i era molt petita.  Tenia un any i xerrava molt bé.

Quan va complir els 5 anys entenia als animals quan lladraven o quant miulaven...etc.

Un dia passejava pel bosc i va trobar una cosa que no era normal, no sabia que era,  pero ella no s'en volia anar fins que no sabés que passava.

Va mirar per tot,  cercava i cercava i ja era  fosca negre, però ella encara hi era, i a les dotze del vespre ho va trobar.

Eren els ocells que havien fet pollets.   Ella ho presentia tot.

Va anar a casa morta de son.

El dia següent hi va tornar anar i  va ensenyar als animals els nous amics que tendrien els pollets.

I tots es van posar molt contents i quan varen tornar grans varen jugar per sempre junts.

Na Carme Bisbal ens ha fet arribar la seva història. Llegiu-la amb atenció perquè té molt de veritat. Es titula...

LA NINA INTEL.LIGENT

Hi havia una vegada una nina que nomia Carla i era la nina més fea i despreciada de la seva classe.   Tothom se'n reia d'ella i ella plorava molt , sempre que se'n reien d'ella.
Un dia na Carla quan va tornar a ca seva, el capvespre, la mare li va demnanar:
- Què et passa filla?
I na Carla li va contestar:
- Estic trista mare.  A la classe tots se'n riuen de jo perquè sóc fea.
- No estiguis trista filla.  Tu ets la més carinyosa, la més simpàtica del món.  Tothom té defectes i virtuds i això ho dius als teus amics-  va dir la mare.
Una setmana després, a classe na Carla va dir al seus companys:
- Jo no sóc l'única que té més d'un defecte.  Vosaltres també en teniu.  No rigueu dels altres si tots tenim defectes.
Tothom convençut del que havia dit ella es varen disculpar i ningú es va tornar a ficar amb ella pus mai més  i tothom estava en pau gràcies a ella.